El projecte es centra en una ambiciosa redefinició de la tipologia d’habitatges a La Floresta, fent-ho a través d’un enfocament que busca un llenguatge comú per a totes elles. La rehabilitació és un procés minuciós que presta especial atenció a la façana amb l’objectiu de restaurar i preservar la seva aparença original, contribuint així a la preservació del caràcter arquitectònic del barri.
“El ingeniero canadiense F. S. Pearson (…) ideó sobre el mapa una urbanización al estilo inglés que debía ser una especie de paréntesis residencial entre la superpoblada Barcelona y el dinámico Vallés.” Con la muerte de Pearson, sin embargo, La Floresta creció de manera caótica, sin planos ni urbanistas que guiaran su desarrollo. Las casas, de un estilo más o menos burgués, se dispersaban por caminos laberínticos, ganando terreno al bosque.
En los años 70, los vecinos y vecinas vivieron la llegada masiva de un nuevo tipo de habitantes: los hippies que huían de la ciudad condal. En ese momento, algunas casas fueron ocupadas, estableciendo una cultura de ocupación que perdura hasta hoy. Así, La Floresta se consolidó como una forma de vida.
La casa que encontramos refleja esta doble herencia. Por un lado, una torre con aires acomodados, decorada con detalles cerámicos y torretas que resaltan sin llegar a ser pretenciosas. Por otro lado, un carácter austero y discreto, fiel al entorno y la historia del barrio.
La elecció d’aquesta disposició espacial no només maximitza l’eficiència en l’ús de l’espai, sinó que també fomenta la interacció i el flux entre les diferents àrees de la residència. La llum natural inunda l’interior a través de finestres estratègicament col·locades, creant un ambient lluminós i acollidor. A més, l’ús de materials i acabats de gran qualitat garanteix una atmosfera còmoda i elegant a cada racó de la casa.
La transformació de dos pisos separats en una sola llar representa una aproximació audaç a la renovació urbana i a la revitalització de la comunitat local.
La rehabilitación se plantea para perdurar en el tiempo, con espacios flexibles y sin usos predefinidos, capaces de adaptarse a las necesidades futuras.
El interior se reorganiza vaciando las paredes para dejar libres las tres crujías estructurales de la casa. Estas se convierten en grandes espacios desjerarquizados y conectados.
La crujía central actúa como un gran distribuidor, funcionando al mismo tiempo como comedor principal en la planta baja y como sala de estudio o juegos en la primera planta. La crujía oeste acoge los programas más abiertos, como la cocina y el baño. La crujía este, de uso libre, puede adaptarse como dormitorios o transformarse en una sala de estar, gracias a su configuración alargada y la presencia de un portal central.
Malgrat l’elegància exterior, els sistemes constructius originals evidenciaven més un procés d’autoconstrucció que una selecció acurada de materials o tècniques. La consolidació estructural i la millora energètica han estat els punts clau del projecte i el capítol més significatiu del pressupost.
El aïllament de façanes i coberta, la substitució de fusteries i la renovació del forjat sanitari han millorat substancialment l’eficiència energètica de la casa, reduint al mínim la necessitat de sistemes actius.
A la façana posterior, a només 5 metres de la via del tren, s’ha incorporat un filtre espacial. Aquest conté zones de servei com ara la bugaderia, el bany, la despensa i l’accés a la torreta. Aquest filtre actua com un coixí acústic entre les estances principals i el soroll del pas dels ferrocarrils, garantint un confort acústic adequat per als usuaris.
La façana principal, orientada cap al jardí aterrat, que s’adapta a la pronunciada pendent de la parcel·la, crea una connexió directa entre els espais interiors i el porxo exterior. Aquest porxo, tot i incorporar algunes notes de color que revitalitzen l’espai, s’ha preservat pràcticament intacte per mantenir l’expressivitat característica de La Floresta i el caràcter autèntic que defineix aquesta casa.
